DINS LA VILA

MOTIVACIÓ I OBJECTIUS DEL PLANEJAMENT.

El Pla Especial “La Muralla” situa el seu àmbit englobant el nucli històric medieval de Palafrugell anomenat Dins la Vila i proposa com a objectius la millora de la seva vialitat i motivar les intervencions arquitectòniques sobre les edificacions que conté .

Per assolir aquests objectius es demana que estiguin presents el següents aspectes:

1.- Definir amb precisió la volumetria final de les construccions tenint en compte les preexistències però sense que aquestes determinin el conjunt de la façana urbana.

2.- Establir els criteris compositius vinculants i recomanats així com el tipus de materials i colors, concretar aquells elements que cal substituir o eliminar, fins i tot en els elements sortint de publicitat seguint les determinacions del PEPIPH.

3.- Regular les possibilitats de parcel·lació, els usos i la intensitat dels mateixos tant en planta baixa com en planta pis.

4.- Definir les pautes sobre la intervenció de la via pública tant en superfície com en sota rasant.

ANÀLISI DEL LLOC.

1.- Descripció geogràfica i històrica

El Centre de Palafrugell es situa damunt d’un turó en forma d’“esquena d’ase” limitant al Nord pel carrer dels Valls (antic fossar), al sud per la Plaça Nova i un espai de “saló urbà” que mai ha tingut popularment un nom precís i que posa en relació els carrers de Pi i Margall i Cavallers que flanquegen el Centre a Est i Oest respectivament. Conté al centre l’Església amb un campanar inacabat dissenyat com una torre de vigilància i de senyals que malgrat els creixements dels darrers cinquanta anys segueix essent juntament amb la Torre de Can Màrio una fita emblemàtica del paisatge urbà. El sòl es granític fàcilment excavable amb els mitjans actuals fins a profunditats de 3 metres respecte del terreny natural. Els nivells actuals del Carrer de Pi i Margall, dels Valls i de Cavallers estan situats entre 1 i 2 metres per damunt dels nivells que tenien al segle XVIII segons s’ha pogut constatar observant els nivells de paviments apareguts en obres realitzades recentment. El perímetre de la Vila va estar envoltat per una muralla que va ser enderrocada durant el segle XIX i del que no en queda cap element visible exceptuant l’obertura formant arc visible des de Plaça Nova cap a les escales del Carrer del Consell de la Vila . A Dins la Vila, deixant de banda la seva estructura de carrers, queden molt pocs testimonis de l’arquitectura que es remuntin més enllà del segle XVII. El cementiri que es situava a l’extrem Est de l’absis de l’Església es va transformar en Mercat cobert a finals dels Segle XIX i al mateix temps l’illa compresa entre els carrers de l’Allada i de Pi i Margall es va re-urbanitzar seguint un pla que es troba a l’Arxiu Històric de Palafrugell. Durant els anys 70 i 80 del segle passat es va enderrocar l’Edifici de l’Antic Ajuntament (que també allotjava la centraleta de telèfons, correus i telègraf), l’edifici de les peixateries i l’illa de cases que es trobava entre l’Edifici “La Muralla” i la façana Nord de l’Església. Durant anys, l’espai buit que havia deixat el solar de l’Ajuntament va ser utilitzat com aparcament accessible des del Carrer de Pi i Margall. En aquest lloc es van construir les noves peixateries a finals dels anys vuitanta i es va desplaçar l’aparcament a l’esplanada que havia quedat per les operacions d’esventrament dels anys anteriors davant la façana nord de l’Església. La darrera intervenció remarcable al centre ha estat la reforma i transformació de l’edifici de Can Rosés que ara acull la seu de l’Arxiu Històric, oficina de Turisme i de Promoció Comercial i també la reforma parcial de l’interior de l’Església de Palafrugell amb la rehabilitació d’una part interior dels paviments i la instal·lació del retaule de la Passió. A l’exterior de la Vila s’ha consolidat progressivament la peatonalització del seu entorn : Parcialment el Carrer dels Valls i completament el Carrer de Cavallers i de Plaça Nova. La transformació de l’Antiga Fàbrica de Can Màrio i Caserna de la Guàrdia Civil en un conjunt residencial i museístic obert a la ciutat que quedarà incomplet mentre no es pugui resoldre el seu enllaç amb el Centre. També han de representar una transformació i aportar una nova dinàmica els treballs de construcció d’un nou centre comercial situat entre els Carrers de Cavallers i de la Caritat, la remodelació del Casal, i pot ser que també, algun dia, la resurrecció del Centre Mercantil amb alguna activitat que complementi totes les anteriors.

2.- Paisatge urbà i entorn social.

Palafrugell té una posició de centralitat respecte de la Costa Brava i de les poblacions veïnes que li permet ser l’aglutinador dels mercats, equipaments i l’industria. Aquesta centralitat sense barreres naturals - com ha estat el mar a Palamós - li ha permès assolir un creixement equilibrat dels seus barris al llarg dels camins rurals que s’ha vist completat per operacions d’eixample durant els segles XIX i XX resultant una població que s’estén com una taca d’oli sempre equidistant del centre històric.

Actualment, aquest centre se’ns presenta corcat, envellit, envoltat d’espais lliures desaprofitats i d’equipaments dissenyats sense cap voluntat de connexió amb el centre la ciutat. Si obrim algun dels llibres de fotografies antigues de Palafrugell que tenen tant èxit ens adonem amb gran tristesa del que s’ha arribat a perdre durant els darrers quaranta anys en la qualitat arquitectònica de les construccions que formen el centre. Els enderrocs de cases antigues ha estat substituït per una arquitectura contemporània genèrica i malmenada com és el cas de l’edifici de Coderch a Plaça Nova. La deixadesa i la manca d’interès pel centre dels habitants de Palafrugell es fa evident en veure l’elevat nombre de construccions tancades, abandonades, a la venda des de fa anys... i en canvi és molt difícil trobar a Catalunya una població de poc més de 20.000 habitants amb la riquesa d’espais públics ben proporcionats i equipaments al voltant del centre com és el cas de Palafrugell. Si com diu Nouvel, l’arquitectura és la petrificació de la cultura, queda clar que Palafrugell esta lluny del seu millor moment cultural.

Adjunto dues imatges: la de la esquerra correspon a un comerç al centre d’una petita població francesa comparable amb Palafrugell, la de la dreta correspon a Palafrugell. Els locals i l’arquitectura hi és. Falten les persones que la facin funcionar.

El turisme és una de les fonts de riquesa més importants però té un efecte pervers per que crea unes situacions d’esquizofrènia urbana que plantegen alhora necessitats discordants d’accessibilitat que només es poden resoldre flexibilitzant els accessos al centre, restringint-lo o augmentant-lo en funció de la temporada, el calendari o l’horari que convingui.

Però tot això no ens ha de desanimar, ben al contrari, els espais lliures desaprofitats i amb possibilitat immediata de transformació que existeixen al centre de Palafrugell ens han de permetre establir noves relacions funcionals amb els equipaments, els comerços i els habitatges que faran reviure amb vitalitat el Centre i també per extensió es convertiran en referent de prestigi a l’àmbit comarcal i seran una nova font de riquesa per Palafrugell .

L’aproximació relativa entre municipis que representen les noves construccions viàries que s’estan executant entre Vidreres i Palafrugell, la proximitat d’Europa a través de l’Aeroport de Girona o el futur tren d’alta velocitat poden representar una nova revitalització del centre si som capaços de reconstruir-lo amb l’ambició d’assolir una superior qualitat de vida a igual nivell de renda gràcies als seus espais urbans-naturals i dels seus equipaments.

3.- Estudi comparatiu de dos centres Històrics : Begur- Palafrugell

Dins del treball d’anàlisi previ per a la comprensió dels espais i la dinàmica de la ciutat, ha estat decisiva la comparació d’aquests dos centres per al just dimensionat de l’ocupació per a usos terciaris de l’esplanada que esta ocupada actualment per un aparcament a la façana nord de l’Església de Palafrugell. Si bé es poden trobar exemples similars amb proporcions diferents com per exemple els espais lliures al voltant de l’Església del Pi de Barcelona, ha estat la Plaça “d’es pedrís llarg” de Begur que ha acabat de concretar la mesura justa de la intervenció en aquest espai de Palafrugell. La seva gran proximitat, l’encarament idèntic i les similituds de proporcions ens permet fer una comparació visual immediata.

PALAFRUGELL BEGUR

La morfología similar de l’espai urbà de les places al costat de l’Esglèsia de Begur i Palafrugell permet establir una superposició de les seves plantes que ajuda a visualitzar fins on es pot arribar amb una ocupació de l’espai lliure a Palafrugell que permeti gestionar la transformació de l’espai reforçant el seu caràcter de plaça.

L’espai lliure al darrera de l’Església necessita un treball de “ reconstrucció urbana” que no és gaire diferent del que ha succeït a les ciutats devastades . Cal trobar alternatives a l’aparcament de vehicles de subministres del Mercat, de tal forma que es garanteixi el seu funcionament sense hipotecar la superfície de la Plaça. La solució passa per garantir una ocupació del subsòl com aparcament vinculat directament amb el nivell de la Plaça i millorant-ne la relació. La superfície de la plaça ha d’estar parcialment utilitzada per establiments de serveis amb ocupacions de terrasses que actuïn com a contrapès de la Plaça Nova catalitzant pel Centre de la Vila i els carrers de la Muralla els trànsits peatonals entre aquests dos pols d’atracció.

4.- El centre en relació amb la resta de la ciutat.

Fins fa poc, en una població de la mida de Palafrugell quedava clara la diferència entre el centre verdader i els centres dels barris: al centre verdader hom s’hi esperava trobar les botigues de roba, llibreries, botigues de sabates, joieries a més dels comerços d’alimentació presidits pel mercat. Als centres dels barris només hi esperàvem trobar els comerços d’alimentació. Aquesta teoria que encara figura en tractats d’urbanística (Jahn Gehl, “La humanización del espacio urbano”. Ed. Reverté) no és vàlida a partir del moment que apareixen els anomenats “outlets” o centres comercials de les afores. Aquesta és la situació de futur immediat a Palafrugell: la aparició d’un o més “outlets” entre Palamós i la Bisbal . La seva competència pot afectar el centre comercial de Palafrugell seriosament si no s’apliquen urgentment criteris de “rehabilitació” de l’espai urbà que el converteixi en un atractiu visitable. Es tracta de competir amb espais de qualitat.

Mentrestant, el Centre de Palafrugell ha reduït el seu pol d’interès comercial en un sol punt: Plaça Nova. Pocs metres més enllà es dissipa i es perd tot el interès comercial perquè no queda cap altre lloc amb suficient qualitat ambiental per que s’arribi a desenvolupar un recorregut comercial.

Cal trobar maneres d’implicar als Comerciants en el sentit de dinamitzar l’Associació de la qual formen part, prenent iniciatives que competeixin amb els comerços de els afores. Per exemple, es fa evident que aquests centres comercials de les afores, quan s’instal·lin – i ja ho estan fent des de fa anys- oferiran regals als nens per que saben que son el “prescriptor” de la seva oferta i disposaran d’àrees lúdiques per atraure visitants i clients. El mateix cal fer al centre. Per exemple:

Des de fa anys s’està buscant una sortida al Mercantil, edifici que ha estat rehabilitat parcialment fa poc, que tal i com esta configurat respecte del Teatre i sense la implicació del Fraternal mai podrà acollir un establiment de restauració de prestigi com s’ha pretès. No cal endegar serioses transformacions del seu interior que li poden fer perdre l’interès que motiva la seva catalogació. Cal trobar espais al centre d’activitats lúdiques per infants de la mateixa forma en que ja hi ha espais per a jubilats.

El Centre de Palafrugell conté un mercat que si bé gaudeix d’uns diumenges d’eufòria i unes temporades d’estiu efervescents, queda paralitzat i mig mort durant els mesos d’hivern entre setmana. Només funciona als matins- no dilluns- i no és competitiu amb les grans superfícies que queden a prop i amb millor accessibilitat. L’espai ocupat pel mercat al carrer és contradictori amb la seva funció. Impedeix l’accés al centre durant la seva activitat. És per tant autodestructiu a mig termini i tant sols s’aguanta per la militància d’unes quantes persones – molts d’ells venen d’altres poblacions!- convençudes que la seva oferta és de qualitat.

Només un centre interessant pot compensar un difícil accés. Si el centre no és interessant i l’accés és difícil, el centre mor. Fer servir una esplanada del centre per aparcar vehicles en superfície és un malbaratament de recursos i d’espais.

5.- El Centre i les persones

Una bona part dels edificis del Centre de Palafrugell estan desocupats, a la venda o esperant ser reformats per transformar-los en habitatges plurifamiliars. L’edat mitjana de la població és elevada i la densitat és molt baixa. Mentrestant Palafrugell es prepara per a un creixement durant els propers 5 anys de 500 habitatges protegits en les tres modalitats que preveu la llei a la banda dels carrers Terme/Garriga i al sector últim del Pi-verd. Tot això suposarà en un horitzó de deu anys una forta competència per al desenvolupament de nous habitatges al Centre de la mateixa forma que ja s’ha explicat més amunt que representen els “outlets” respecte del comerç del Centre.

Les darreres lleis d’habitatge que han estat aprovades (Llei estatal 51/2003 de 2 de desembre i la llei catalana 18/2007 de 28 de desembre) estan encarades a promoure l’accés a l’habitatge per a les persones des d’una vessant social assequible i durable.

Aquestes normatives afecten directament el desenvolupament futur d’una part dels habitatges del Centre de Palafrugell per que una de les preocupacions que intenta resoldre aquesta llei (article 22) en relació amb les prestacions que ha d’assolir un habitatge per complir eficientment la seva funció social condiciona i limita les actuacions de rehabilitació en que no es pugui ubicar un ascensor (article 22.3: “Els edificis plurifamiliars de nova construcció han de tenir ascensor si no son directament accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda”) i solament permet que els ens locals puguin augmentar el nivell d’exigència de la llei, però no rebaixar-la (article 22.6: “els ens locals poden aprovar normes de qualitat més exigents”).

Si s’entén com a “edifici plurifamiliar de nova construcció” el que resulta de rehabilitar un edifici unifamiliar per aconseguir més habitatges, i tenint en compte que una bona part dels edificis del Centre estan catalogats, caldrà anar molt amb compte amb l’enfocament que es doni a les seves rehabilitacions. Tot això pot afectar al patrimoni de famílies que, desitjant fer divisions horitzontals dels seus immobles per repartir-se el patrimoni (cas d’una herència) es poden veure obligats a vendre’l degut al cost que pot representar la rehabilitació per situar l’ascensor. També pot representar una contradicció intentar fer una redistribució interior d’un edifici catalogat per situar l’ascensor. La demolició d’espais antics i de gran qualitat per resoldre una hipotètica accessibilitat pot arribar a ser equiparable al que va representar la destrucció dels ascensors de fusta de les cases de l’eixample barcelonès degut a una normativa d’incendis que, anys més tard ha estat superada. Tota aquesta problemàtica es relaciona directament amb el que es diu al començament d’aquest article: Les rehabilitacions dels habitatges del centre han d’aportar una diferència de qualitat d’espais que puguin compensar la gran oferta d’habitatges a les afores. Els paviments, les alçades de sostre, els espais interiors... i la seva posició a prop d’un centre ben estructurat han de marcar una diferència que pugui ser decisiva a l’hora de triar.

JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA

Ha calgut esperar a l’aprovació definitiva del Pla Especial de Protecció i intervenció en el patrimoni Històric de Palafrugell (PEPIPH) que estableix les categories de protecció dels edificis del Centre i també a l’aprovació de la nova llei del dret a l’Habitatge de Catalunya per poder establir una sèrie de plànols normatius que defineixin de manera precisa les volumetries de les construccions a Dins la Vila i als seus carrers perimetrals. Per fer-ho s’ha seguit el següents criteris:

1.- Les volumetries a Dins la Vila seran idèntiques a les existents pels nivells 1,2,3 del PEPIPH. Per a les construccions de nivell 4, s’indica la seva alçada de forma unívoca als plànols normatius.

Considerem que la relació òptima entre l’alçada de les construccions existents i l’amplada dels carrers ha estat superada amplament i que les excepcions que puguin existir promitjant les alçades contribueixen a millorar la qualitat ambiental, l’assoleig.

2.- Les volumetries a les façanes que donen als carrers perimetrals es basen en les alçades promig dels trams de façana que ocupen per als edificis de nivell 4. S’indica el nivell els seus forjats pel cas que es reedifiquin. La resta de construccions catalogades 1,2,3 hauran de respectar la seva volumetria existent.

Es proposa un buidat de construccions impròpies situades al fons del Carrer Giralt i Subirós que servirà per a l’obtenció de sòl públic millorant sensiblement la qualitat ambiental d’aquest carrer en cul de sac. Aquest Carrer podria tenir una sortida al Carrer de Cavallers amb la transformació de l’edifici de Cal Bisbe. La pèrdua d’edificabilitat que representa aquesta connexió es compensa amb una major edificabilitat tal i com s’indica al plànol de zonificació.

NORMATIVES D’APLICACIÓ

Com a complement de la normativa adjunta cal tenir en compte també:

Pla General d’ordenació Urbana de Palafrugell (POUM)

Pla Especial de protecció i de intervenció en el Patrimoni històric (PEPIPH)

Llei 18/2007 de 28 de desembre del dret a l’Habitatge

Ley 51/2003 de 2 de diciembre de igualdad de oportunidades, no discriminación y accessibilidad universal de las personas con discapacidad

A a més de totes les normatives recollides al codi tècnic de l’edificació

Palafrugell, Juliol 2011