AVANTPROJECTE PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UN EDIFICI D'HABITATGES I LOCALS COMERCIALS
Carrer Clavé nº 72
cantonada amb Torres Jonama nº64 .
Palafrugell
1.- ANÀLISI DE L'ENTORN.
El Carrer de Torres Jonama és indiscutiblement l’eix principal d’accés al Centre de Palafrugell. Pot ser, caldria dir amb més exactitud que el Centre neix en aquest carrer per què des de qualsevol punt d’enllaç es podria arribar peatonalment al Centre històric de la Vila. Seguint aquest raonament, hem confeccionat el plànol nº8 on es posen de relleu les façanes més remarcables del Carrer en relació amb la seva situació en el parcel·lari.
(No s'ha considerat el solar de les cotxeres i antiga estació de la SARFA per què es previsible ben aviat una gran transformació d'acord amb les previsions del planejament. En tot cas, aquesta memòria podria ser aclaridora per establir alguns criteris).
A primer cop d'ull, per qui intenti fixar la mirada en la seva perspectiva, el carrer Torres Jonama es presenta com un carrer de cases que queden amagades al darrera del ritme monòton que formen uns fanals d'autovía que suporten regularment banderoles d'anuncis. Aquest conjunt de noses juntament amb les marquesines i senyals de trànsit que hom hi pot trobar al llarg del seu recorregut delaten la manca de coneixement i d'interés per l'arquitectura i la ciutat.
El Carrer de Torres Jonama ens ofereix una imatge del millor i del pitjor de l’arquitectura a Palafrugell:
El deliciós Carrer Caritat i el malaguanyat Carrer de l'Estrella
L’arquitectura fofa i culona dels pisos de can Sadurní que aviat tindran companyia...
L’arquitectura burgesa empastifada i la humil deixadesa a l’espera de l’ocasió...
Voilà!
2.- LA PROPOSTA.
Tot aquest joc d’opostos serveix per explicar el misteri del Carrer de Torres Jonama i que és la base d'aquest projecte :
L’escala dels edificis i el parcel·lari.
Quan s’em va demanar de fer una proposta per un edifici en aquesta cantonada vaig considerar immediatament el parcel·lari com a punt de partida i vaig fer la següent perspectiva:
Aquesta imatge donava resposta a les previsions del Pla General en relació amb el parcel·lari i les necessitats plantejades entre propietari i promotor, però quedava un tema pendent: l’ESCALA. Com podia fer compatible l’Escala de l’edifici amb el seu programa, i també complir amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni? Quines pistes em donava l’entorn i, en definitiva, el coneixement històric de l'arquitectura?
Crec que la resposta del que havia de fer la vaig trobar observant les desigualtats d’escala que s’estableix entre els edificis històrics (i eclèctics a més no poder) del carrer i els seus edificis veïns
L’antiga caserna de la Guardia Civil, presenta la imatge d’un sol edifici, però en realitat es tracta de tres habitatges independents, la seva escala deixa en evidència i gairebé ridiculitza l’edifici veí.
Passa el mateix al costat de la casa Vigas en relació amb els edificis de recent construcció.
Els edificis de planta baixa i dos pisos tenen gairebé la mateixa alçada que les cases catalogades del carrer...
En aquest detall de la Casa Vigas, just al davant de l’edifici projectat, es fan evidents alguns dels trets que serveixen de punt de partida per a la composició del nou edifici.
La tripartició de la façana i la galeria, són elements invariants de la composició dels edificis més remarcables de l’Eixample de Palafrugell. No puc mai oblidar la misteriosa galeria de Can Ganxó i el rematat eclecticisme de la composició de la seva façana. Aquí, evidentment es tracta d’un sol edifici que podria ser aïllat.
Vaig quedar parat al descobrir aquest conjunt de cases a Symi, Grècia. Podem considerar-ho com l’origen de l’arquitectura aplicada a la construcció d’edificis d’habitatges?
Quan es compara la proposta del nou edifici en relació amb els dos que existeixen, apareix un problema en la percepció relacionat amb l'escala de l'edifici de manera similar amb els que il·lustren aquesta pàgina.
Charlottenhoff, Postam, Shinkel... Robert Adam, Dogmersfield Park,
1829.1836 Hampshire 1986
Edificis amb línia de flotació....
Desprès d’haver-me empassat durant anys tots els pamflets de Henry Rusell Hitchcock i Philip Johnson, i sense que estigui completament d’acord amb el Príncep Carles... penso que l’arquitectura de Demetri Porphyrios pot ser una solució a la ciutat seguint les idees de Colin Rowe i Leon Krier.
Quants habitatges conté l'edifici?
He parlat de les llums del carrer. L’arquitectura és tant present de nit com de dia. Les cornises que queden en ombra durant el dia poden tenir un gran valor durant la nit. El Carrer Torres Jonama seria espectacular de nits, amb un conjunt de cases i la Torre de Can Mario il·luminats.
L’àmbit de la proposta abarca l’espai entre la cantonada i el senyor que camina pel carrer.
La façana de l’edifici proposat resol de forma unitària tot aquest front com si es tractés d’un sol edifici.
Pot ser la cornisa, les proporcions de les obertures, són les úniques pistes que puc incorporar al projecte. Res es pot dir de la façana posterior, tan sols reconèixer que hi ha un gir en la parcel·lació i intentar no perjudicar amb vistes i assoleig cap dels veïns. Evitar els conflictes....
Aquestes vistes de l’interior de l’edifici posen de manifest el seu estat de conservació actual.
Pot ser el més remarcable sigui el mosaic hidràulic que és perfectament aprofitable malgrat les taques de salfumant que hi ha .
El sostre de la planta baixa té dos estintolaments amb biga de ferro i cap dels elements constructius tenen un valor remarcable.
PALAFRUGELL, Agost de 2004
Josep Ferrés i Marcó, arquitecte
Comments