Consell per a un estudiant que acaba el batxillerat

Tal i com està organitzat el pla d’ Estudis costa molt que un jove, acabant el batxillerat entengui el que representa continuar la seva formació fent estudis arquitectura. La separació radical que estableix el pla d’estudis entre humanitats i ciències fa molt difícil que es pugui despertar l’interès per a un coneixement transversal que vagi des de la filosofia pura fins a la matemàtica aplicada i des de l’història de l’art a la sociologia, imprescindibles per a un bon arquitecte (com també ho són per a un bon advocat, metge, científic...).

Per més que es digui que el coneixement universitari tendeix a la especialització, sempre caldran persones que adquireixin la capacitat de connectar els diversos nivells de coneixement a través de l’abstracció, l’anàlisi i sobretot, la síntesi.

L’arquitectura no s’ha d’entendre com una disciplina relacionada únicament amb el fet de construir i per a molts estudiants no queda clar la diferència que hi pot haver entre els estudis d’arquitectura tècnica (grau mig) i arquitectura superior (grau superior). Molts es pensen que iniciant els estudis de grau mig podran assolir més endavant el grau superior amb els mateixos coneixements i sensibilitat que aquells que des d’un inici es decanten per estudis de grau superior. Fals.

Tot i que les dues carreres es complementen, en cap cas representen la mateixa formació ni ofereixen la mateixa visió de l’arquitectura des d’una perspectiva acadèmica i precisament el que marca una gran diferència entre les dues és el que anomenem coneixement transversal.

De fet, el jove estudiant que senti una autèntica vocació per l’arquitectura, que es senti atret per “les formes i els volums sota la llum del sol” com definia l’arquitectura Le Corbusier ni tan sols cal que perdi el temps estudiant arquitectura en una Universitat formatejadora perquè, si és realment bo, qualsevol altra activitat creativa el portarà al seu destí tal i com va passar amb la majoria de genis immortals que van transformar el llenguatge arquitectònic del segle XX. Però per a la majoria de nosaltres, pobres mortals, l’Universitat ens proporciona les regles d’un llenguatge genèric a partir del qual podrem desenvolupar al llarg de la nostra vida professional, un llenguatge propi a base de la lenta i humil meticulositat d’una feina ben feta.

Joves que voleu seguir estudiant! No patiu per les “sortides professionals” ni sigueu rucs pensant en ser més rics. Escolteu el que us diu el vostre cor i decanteu-vos per aquelles disciplines que us siguin més compatibles amb la vostra personalitat pensant que hi haureu de dedicar la vostra vida i per això caldrà que la feina que feu us sigui agradable.

El jove estudiant que es decanti pels estudis d’arquitectura necessitarà molta salut, capacitat de treball, enginy i empatia, evitant posar-se a l’ombra d’arquitectes destralers durant la seva època de formació bàsica i haurà de dedicar tota la seva vida a l’estudi procurant assimilar els nous coneixements i reptes d’un mon que no pararà de canviar, oferint en bona síntesi el seus serveis al bé comú.

Peu de foto (Josep Ferrés):

La Casa de la Cascada (Fallingwater, Bear Run, Pennsylvania 1935, va ser dissenyada per Frank Lloyd Wright als 68 anys. Mai va estudiar arquitectura a la universitat, però la influència de la seva mare i dels arquitectes amb qui va treballar d’aprenent va ser decisiva per a la seva formació.

Josep Ferrés Marcó

arquitecte ATP