REVISTA DE PALAFRUGELL

L'arquitectura és popular o intel·lectual, la resta és un negoci

« L’ arquitectura és popular o intel·lectual, la  resta és  un negoci ».

 

                                                                                                                                                                                      Alejandro de la Sota

 

Aquest article és el primer d’una sèrie que l’Associació d’Arquitectes de Palafrugell oferirem cada dos mesos a la Revista de Palafrugell amb l’objectiu de divulgar aspectes relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme centrats a l’entorn de Palafrugell i la seva  comarca. Encara que aquesta delimitació sembli localista, el lector entendrà ben aviat que els aspectes que s’hi relacionen tenen una dimensió universal.

 

Cada escrit portarà un encapçalament que recollirà en una sola frase el pensament emes per un mestre i l’utilitzarem com a títol i guia. Potser que no hàgiu sentit mai el seu nom o no coneixeu bé la seva  obra. Si us interessa l’arquitectura i l’urbanisme, podreu  iniciar-vos  al seu món consultant la informació disponible a les  xarxes.

 

També podeu replicar o completar aquest article amb els vostres comentaris que seran publicats en aquesta revista el mes següent.                          

En la majoria dels casos, no cal sortir al carrer per adonar-se que l’arquitectura és un negoci o en tot cas, un lloc de refugi per a l’inversió de capitals. Quan la borsa baixa i els bancs no donen ni cinc a les rendes que s’hi dipositen, la tendència consisteix en invertir en la compra de sòl i això és exactament el que ara està passant .

 

Fa temps que s’ha acabat el cicle viscut durant el període 2005-2010 en que els inversors  compraven sòl i edificaven realitzant beneficis per la venda dels immobles gràcies a l’aixeta oberta dels bancs que permetia l’accés a la propietat endeutant-se. Ara els bancs ja no proposen dipòsits rendibles, la gent està rostida, empobrida, treballant a precari i no queda marge per a més endeutament. Fer de “promotor” ja no és negoci perquè ningú disposa de diners per comprar, ni de la seguretat professional per  endeutar-se, ni tant sols de la capacitat per  pagar un bon lloguer i per  això la inversió immobiliària es concentra en la compra de  terrenys  “exclusius” basant-se en el principi que el sòl edificable és un bé escàs i no se’n fabrica (excepte, de tant en tant i segons on, quan els polítics decideixen transformar sòl no urbanitzable en sòl urbà a través del planejament urbanístic).

 

Per  això,  entrem ara en un període en el qual la construcció, si seguim “fent bondat”, es  concentrarà en solars molt ben situats: location, location, location !!!!, és el crit de guerra dels inversors. Cal invertir en els terrenys més exclusius possibles i allunyats de les zones d’exclusió. Exclusivitat versus exclusió.

 

Palafrugell és un cas molt interessant perquè disposa en un sol terme municipal de terrenys exclusius situats en un entorn natural de privilegi on el preu del sòl pot arribar a assolir els valors més alts d’Europa i al mateix temps d’un nucli urbà a l’interior desprestigiat des del punt de vista de “l’inversor” on tot està a la venda i ningú està disposat a pagar-ne res .

 

Cal dir que és en gran part mèrit dels palafrugellencs haver arribat a aquesta situació i això ja ve de lluny, però sobretot ha estat durant el darrer període de  fal·lera en el negoci de l’arquitectura que s’ha aconseguit minar el parcel·lari bastit amb de cases de cos a base d’encabir-hi blocs d’apartaments de mala qualitat que distorsionen l’estructura urbana.

 

Si a tot això hi afegim l'escàs interès dels propietaris en mantenir en condicions els seus immobles, la deixadesa visible a les tortugades de la majoria de cases (on es podria fer un bon inventari de plantes grasses) i l'absència de projectes que activin els locals i espais, públics i privats sense ús al voltant del centre, veurem cada cop més clarament com Palafrugell es divideix en dos: els  nuclis de la costa com una ciutat dormitori de cap de setmana i la resta com una Vila sense interès. Aquest és el resultat del "negoci de l'arquitectura".

 

Però la base arquitectònica "popular" i la capacitat "intel·lectual" per renovar els edificis i espais de casa nostra és molt bona si reaccionem amb rapidesa i som capaços d'entendre les grans millores que poden representar uns petits canvis o ajustos al planejament urbanístic, seguit d’una conscienciació personal i col·lectiva que eviti seguir trinxant el parcel·lari de cases de cos  amb  edificis d' apartaments,  reconeixent en la  ciutat  més  enllà de les  necessitats  funcionals estrictes,  el seu valor cultural, simbòlic, monumental i artístic  fins aconseguir  que esdevingui un pol d'atracció.

En els propers articles anirem desgranant les idees i conceptes  que ajudin a despertar la consciència col·lectiva responsable que facin possible una manera diferent d'entendre la ciutat on vivim, mentrestant aprofito l'ocasió per avançar l'encapçalament del proper article :  L'arquitectura és la petrificació de la cultura.