LA BEGURITZACIÓ DE PALAFRUGELL

Després d’empassar-me editorial i set pàgines del darrer número d’aquesta revista dedicats a la vitalitat del centre de la Vila en general i de Plaça Nova en particular m’adono un cop més que la perspectiva des d´on es fa l’anàlisi és equivocada i per tant és impossible arribar a cap síntesi.

 

La qüestió no està en decidir com ho farem per acotar els espais de Plaça Nova, a punt de rebentar d’èxit, sinó en pensar què podem fer perquè tot l’interès i les activitats del centre no convergeixin en un sol punt: Plaça Nova.

 

Hem de crear espais que actuïn com a contrapès de Plaça Nova i, de fet, ja existeixen. Només cal posar-hi ordre: és l’espai situat darrera l’Església, entre el Carrer Pi i Margall i Santa Anna. Té una superfície de dos mil metres quadrats, gairebé  una  vessana; exactament igual que Plaça Nova i és per una banda del tot residual, sense cap ús damunt de les peixateries i  per una altra, malaguanyat com a miserable aparcament.

 

L’existència de dos espais lliures de  dimensions similars a cada banda del centre històric és el millor que li pot  passar a una població com Palafrugell perquè posa en funcionament una sinèrgia entre oposats, evitant la concentració d’activitats en un sol punt, que és el que ara està passant.

 

D’aquest fet, com podreu imaginar, en deriven conseqüències molt positives per a la vitalització de Dins la Vila i de tota la corona al voltant de la muralla però calen dues  mesures de correcció:

 

1.- La identificació i accessibilitat des de la perifèria cap al Centre és deficient. Això que és molt habitual a la majoria de centres històrics es pot resoldre invertint l’ordre prioritari d’accessos al centre tal i com ara esta establert. El Carrer Torres Jonama, Carrer de Begur, Carrer de la Lluna i de Barris i Buixó s’han de transformar en “boulevards” d’accés on la  dimensió de les  voreres enjardinades domini sobre els espais de transit de vehicles i on l’aparcament es limiti a zones  de descàrrega i espera limitada. Aquest carrers comuniquen ja amb grans zones d’aparcament i tenen dos factors de  congestió: per una banda, el propi aparcament en superfície dels espais en zona blava pensat per facilitar la mobilitat d’aparcament genera congestió i contaminació i per l’altra, el sentit predominant d’accessos des de les platges a les zones d’aparcament és erroni i això dona lloc a la segona mesura correctora.

 

2.- Cal donar una resposta  d’aparcament als vehicles provinents de les platges on no sigui necessària travessar Palafrugell i aquests aparcaments s’han de situar a llevant del centre, entre el Camp d’en Prats i el CAP. Si voleu la meva opinió: la millor opció son els Ametllers perquè poden resoldre amb facilitat les boques d’accés i sortida de vehicles i vianants sense interferir amb cap espai públic, és autònom, edificable en superfície i molt més econòmic que un aparcament soterrat quedant  situat a una cota de pendent i distància  mínimes respecte del centre. Ah! I si us sap greu l’espai cobert dels Ametllers, es pot  traslladar al Casal i encara tindrem un gran auditori a l’aire lliure a prop del centre. No patiu per l’aparcament. Si el concert – i tot el que es pugui oferir al centre- és de qualitat i val la pena, la gent vindrà a peu des d’on sigui!

 

No és la primera vegada que exposo aquest raonaments ni me'ls he tret de la màniga. La primera ocasió va ser al 1984 i tot el que dic està escrit en els llibres d’urbanisme de primer curs i ha estat portat a la pràctica amb èxit des de fa més de cinquanta anys a tot Europa. Només cal sortir una mica de Palafrugell per adonar-se de cóm estem perdent el temps, el prestigi...els diners.

 

Però la ciutat no la fan els arquitectes urbanistes, la fan els polítics. La transformació de la ciutat és sempre una decisió política en la qual els arquitectes creatius, els tècnics, si se’ns demana consell hi podem aportar molt. Però durant més de 32 anys, des de que Ca l’Anneta Nas va anar a terra no hi ha hagut cap  polític a Palafrugell amb la  capacitat d’escoltar cap altre raonament que no sigui el que porta a deixar les coses tal com estan i fins aquí hem arribat.

 

Per si algú amb iniciativa es sent amb cor de fer servir aquestes explicacions per tirar endavant un projecte polític que ens tregui de la foscor, li dono tres pistes més per que pugui guanyar unes eleccions amb  facilitat:

 

A.- Cal reforçar la comunicació entre l’Ajuntament entès com a institució central i les Associacions veïnals de tot el terme, afavorint la seva creació amb interlocutors vàlids on no hi hagi suficient representació per anticipar i resoldre tots els aspectes de bon govern fins al mínim detall. 

 

B.- Elaborar els pressupostos municipals des d’una perspectiva solidària que eviti qualsevol tipus de marginació.

 

C.- Establir els mecanismes de comunicació transversal entre les diferents comunitats culturals que formen part del nostre municipi amb l’objectiu d’afavorir la comprensió mútua, la seva participació en les tasques comunes i el seu arrelament.

 

 

Com a conclusió d’aquest escrit, vull fer notar que el raonament d’ordenació d’una ciutat en “taca d’oli” com és el cas Palafrugell neix del centre i s’expandeix  en espiral cap a la seva  perifèria. És per això que el debat iniciat el mes passat m’ha anat perfecte per poder exposar, un cop més, una visió Beguritzada de Palafrugell.

 

Josep Ferrés i Marcó