REVISTA DE PALAFRUGELL

Notes per interpretar l'arquitectura Islàmica

A partir de la primera setmana de juny, la Comunitat Musulmana celebra el Ramadà a la nova Mesquita dels Carrers Indústria/Trefí que serà provisionalment inaugurada en unes jornades de portes obertes per a tots el ciutadans i  aprofito aquesta ocasió per donar unes claus generals per a la interpretació de l’arquitectura islàmica i en particular d’aquesta obra.

 

Segons l’historiador d’art Titus Burckhardt, els mitjans que utilitza l’art islàmic per expressar l’unitat de l’existència i de Déu són la geometria, que tradueix l’unitat en l’ordre espaial; el ritme que és el reflex de l’etern present en el pas del temps revelant la unitat en l’ordre temporal i també de forma indirecta en l’espai expressat en la repetició ordenada dels temes i la llum, que és per a les formes visibles el que l’Esser representa per a les existències finites. Així ,l’imatge de cossos pesants levitant suspesos del cel, el desig de petrificar el moviment i els ritmes en un instant precís, són els elements invariants d’un ideal de l’arquitectura islàmica on qualsevol objecte tant sols és real per que la llum el fa sortir de les tenebres, la llum que sorgeix de l’interior dels murs perforats convertits en gelosies i muqarnas.

 

Fins fa tant sols cent cinquanta anys l’observació del moviment i els ritmes es limitava als planetes, l’aigua i els cossos d’essers vius. És per això que proposo com a síntesi explicar el que pot donar de de sí la petrificació del moviment en l’arquitectura, comparant l’observació del moviment del  cavall i la seva traducció geomètric tal i com apareix a la mesquita Bâb al-Mardum (més tard Capilla de San Cristo de la Luz)  a Toledo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

He pogut resoldre la composició de la Mesquita de Palafrugell gràcies a l’aplicació d’aquests conceptes, l’adaptació dels espais interiors i exteriors al compliment de la litúrgia i partint de les descripcions coràniques: el paradís travessat per quatre rius, (la coberta metàl·lica és un brollador constant i les seves quatre vessants condueixen l’aigua de la rosada a través dels suports fins al jardí “terrenal”); els  8 àngels que sostenen el tro diví, (la cúpula daurada com a expressió de l’eix celestial que irradia la fe en totes les direccions, està suportada per un tambor octogonal de vuit claraboies que permeten l’inversió de llums entre nit i dia); els 7 cels o les 7 esferes del cosmos (són les 7 obertures idèntiques de les façanes nord i sud que es troben sota els panells que giren levitant damunt dels seus suports al voltant d’un centre).

 

Com arquitecte autor d’aquest projecte i en general de tots els projectes en que estic implicat, considero la comprensió de l’arquitectura com un dels pilars fonamentals del Coneixement i també com un lligam d’identitat dels membres de la societat que s’hi puguin sentir identificats d’una forma o altra. Penso que qualsevol persona, encara que no formi part de la Comunitat Musulmana, ha de poder apreciar els valors i la simbologia de l’arquitectura d’una mesquita i sentir-se ben orgullós de qualsevol edifici que formi part de la ciutat.

 

Josep Ferrés i Marcó

arquitecte ATP