ASPECTES CONCEPTUALS  

I D’ESTRUCTURA METODOLÒGICA   QUE  DEFINEIXEN LA  REDACCIÓ DEL TREBALL A REALITZAR

Can Bech  és  una  masia. Té  l’ estructura d’ una  masia  disfressada amb  elements prefabricats d’un classicisme adobat amb criteris i elements de composició Shinkeliana que s’adapten  perfectament  a l’estructura dels carrers i del parcel.lari.

 

 

És una masia de tres cossos centrals flanquejada a cada banda per unes estructures porxades; a llevant formant un agradable pati d’entrada on s’accedeix des del carrer Cervantes travessant un mur d’un metre de gruix i a ponent formant una galeria que originalment comunicava amb el jardí  de la finca que ara és la Plaça Josep Pla.

 

Malgrat que la seva estructura interna, la seva distribució i la posició de l'escala són absolutament convencionals, destaca de la resta de construccions de Palafrugell pels elements de pedra artificial que es fan servir en la seva composició i que s’inspiren en les construccions que es van dur a terme a les zones d’influència germànica durant el segle XIX.

 

Podem reconèixer la mateixa cornisa i el mateix fris damunt de l'ordre jònic habitual en aquest període a l’Altes Museum(1) de Berlín, les mateixes relacions entre columnes i pilastraments al Pavelló de Charlottenburg (2), i els girs de façana amb composicions de doble columna damunt d'un sòcol al Palau del Kaiser Guillem I (3), com si es tractés de la línia de flotació d’un vaixell avarat.

Can Bech era una finca particular de grans dimensions inclosa dins del sòl  urbà  que va  ser permutada l’ any  1964 per  uns  terrenys municipals a la baixada dels forns (La gestió i polèmica d’aquell procés està documentada a la Revista de Palafrugell). Fins aleshores, l’Ajuntament i la Centraleta de telèfons compartien un edifici amb accés des del Carrer dels Valls on ara es troben les peixateries i que va ser enderrocat a finals dels anys setanta. El trasllat de l’Ajuntament a Can Bech va permetre l’obertura de l’Avinguda Josep Pla que comunica el Carrer Ample amb els carrer de la Rajola i Llibertat, la construcció de la Biblioteca municipal  i Casa de Cultura Josep Pla, un nou edifici per a la central automàtica de telèfons i  la ubicació del Jutjat de Pau amb accés des del Carrer Progrés. La resta de la finca es va destinar a jardins públics i recordo  haver jugat en un petit camp de futbol on ara es troba l’espai d’aparcament.

 

 

És remarcable la posició de l’edifici de Can Bech respecte del que era la totalitat de la finca. Hauria pogut estar situat al  mig, rodejat de jardí i en canvi ocupa un racó del parcel.lari que ha permès un immillorable aprofitament d’aquest espai públic.

 

 

 

 

 

 

 

 

Ben  al  contrari, la  posició de l’Edifici de la biblioteca i Casa de cultura  respecte de l'edifici de Can Bech  és  absolutament  barroera i es  nota  que es  tracta  d’una  actuació feta  a  distància i sense cor i que el pas dels  anys l’ha  convertit en obsolet.

 

La gran  sort  que  tenim és  que la  majoria  d’aquests edificis són de propietat municipal i això permet la modernització i extensió de les dependències municipals d’acord amb les necessitats actuals de la nostra societat i amb projecció de futur.

 

Quan encara era estudiant d’arquitectura, treballant en pràctiques a l’Ajuntament de Palafrugell l’estiu del 1985, vaig fer una proposta d’ampliació de l’edifici de Can Bech consistent en allargar fins al carrer del Progrés les estructures  porxades que hi ha a cada banda de l’edifici principal fins delimitar un pati interior al voltant del qual s’organitzaven les noves dependències municipals que tenien un fort creixement: urbanisme, informàtica, arxiu i atenció al públic. El projecte contemplava la remodelació de la planta semi-soterrani que ocupava la policia municipal i també el trasllat de les oficines d’alcaldia al segon pis. Aquest projecte es va executar parcialment per no afectar l’edifici que ocupa del Jutjat de Pau i forma part de la documentació de programa i plànols per a l’elaboració de les propostes per aquest concurs.

 

Durant els més de vint anys que ha estat funcionant aquella primera ampliació han canviat moltes coses al voltant de l’Ajuntament: La policia municipal, la biblioteca pública i Escola d’adults ocupen nous edificis, el Jutjat de Pau tindrà ben aviat una nova seu. Les zones d’aparcament als carrers dels voltants s’han reduït i la restricció d’accessos al centre ha creat una forta pressió de trànsit que cal reconduir. Les competències de l’Ajuntament són cada cop més grans en la mesura que la societat augmenta en complexitat.

 

Es aquesta major complexitat que ha portat cap a la creació de noves àrees de serveis que demanen nous espais: Medi ambient, habitatge, Serveis socials, recaptació com a part segregada d’intervenció i serveis municipals  com a part segregada d‘Urbanisme. En l’àmbit polític s’ha passat recentment de 19 a 21 regidors i la dedicació de l’Alcalde i Tinents d’alcalde és cada cop més gran i necessiten dotar-se dels espais i filtres necessaris per poder exercir amb eficàcia el seu càrrec i la seva representativitat respecte dels ciutadans i l’administració interna de l’Ajuntament. Tant en l’àmbit tècnic-administratiu com en l’àmbit polític, la necessitat d’atenció pública àgil i amable a penes es veu compensada per les noves tecnologies de la comunicació.

 

 

En resum, per una banda tenim un edifici històric ben situat, ben construït, saturat i al límit de la seva capacitat, rodejat d’edificis de titularitat municipal obsolets, desocupats amb una bona accessibilitat i una bona posició respecte del centre històric (la capacitat de dinamització del centre entre setmana per part d’un Ajuntament és molt superior a la d’un museu) i un entorn enjardinat que afavoreix amb el seu atractiu els aspectes de representació tant pública com privada; des de recepcions oficials fins a casaments civils.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El primer  punt  de partida d’aquesta proposta consisteix en treure el màxim profit del subsòl a l’entorn de l’edifici principal, en coherència amb l’estructura d’ampliació que vam iniciar l’any 1985. Proposem l’excavació de la totalitat del pati posterior de Can Bech incloent l’espai que ara ocupa l’edifici dels jutjats per tal d’obtenir un gran espai continu de 500 m2 comunicat i al mateix nivell que l’espai de semisoterrani existent creant amb aquest un conjunt de 700 m2 on es situen les àrees d’Urbanisme, Medi Ambient, Serveis Municipals i habitatge. Aquest espai s’il·lumina zenitalment des del pati situat al centre dels espais de recaptació, intervenció i despatxos que completen l’ampliació prevista al 1985. Les lluernes serviran per activar la ventilació transversal natural .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La segona idea bàsica consisteix en la construcció d’un nou edifici de tant sols planta baixa i un pis, sense sobresortir de l’alineació de l’edifici de Can Bech ni competència volumètricament amb una façana que incorpori de manera fàcil el control de la llum natural i sigui compositivament neutre respecte de l’edifici històric. Aquest edifici està dissenyat a la planta baixa per acollir tot tipus de visites i consultes seguint el model de mostrador únic tal i com des de fa anys funciona a l’Ajuntament de Girona: registre general i centraleta compartint el mateix espai que la zona d’espera i d’atenció per a consultes personalitzades sobre qualsevol tema de competència municipal per a persones, grups o entitats, exposició pública d’expedients, projectes i àrea de treball ciutadà. La planta baixa també conté la Sala de Plens per a una cabuda màxima de cent vint i cinc persones i que està pensada també per a cerimònies protocol·làries, reunions de grups, sala de conferències i de celebració de casaments Civils ja que la seva situació de centralitat en relació amb els espais lliures i  d’aparcament és immillorable. En una visió nocturna, el nou edifici repeteix la idea que figurava al programa del projecte de  1985: els edificis públics han de ser  la llum de la ciutat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la planta pis es situen les dependències vinculades amb l’alcaldia i el govern municipal: Secretaria d’alcaldia, sala de visites amb l’alcalde o primer tinent d’alcalde, despatxos per a dos tinents d’alcalde, despatx d’alcalde comunicat amb la sala de reunions de la Junta de Govern relacionada visualment amb la Sala de Plens i que podria arribar a convertir-se en una extensió d’aforament de la mateixa.

 

Aquesta proposta situa els despatxos dels primers responsables polítics al mateix nivell que secretaria i intervenció i això representa una millora important en el funcionament intern de l’Ajuntament permetent destinar la segona planta de l’edifici històric a despatxos de regidors l’alliberant-lo de circulacions verticals de persones no vinculades directament amb el seu funcionament intern fins al punt que no caldria fer arribar l’ascensor de forma directa a aquesta segona planta.

 

La comunicació entre les dues plantes d’aquest edifici es fa a través d’una escala comodíssima de graons de 40x15 que actua com a lluerna i també amb un ascensor per a vuit persones. El nucli de serveis de la sala de Plens es situa a la planta soterrani, formant vestíbul previ amb l’aparcament.

 

Hem passat de puntetes en aquestes propostes pel que fa referència amb la part de programa que es refereix a Serveis socials. Ha estat una opció conscient per que considerem que hi ha espais a l’entorn de l’Ajuntament que poden donar resposta de manera fàcil a les seves dependències, em refereixo a Can Genís i fins i tot m’atreviria a pensar amb l’edifici de l’Hospital i Centre de dia. Durant la redacció d’aquest projecte, el Parlament de Catalunya ha aprovat una nova llei de Serveis socials que per la seva aplicació caldrà adaptar nous espais, nous recursos. L’horitzó demogràfic que tenim en un futur proper ens fa preveure que les necessitats d’acollida i assistència han d’experimentar un fort augment i per això cal un altre tipus d’edifici, un altre projecte.

 

Cal un edifici amb una distribució que pugui transformar-se igual com passarà amb la variació de les necessitats del tipus d’assistència que es produiran en els anys a venir.

 

 

 

 

 

MILLORA EN RELACIÓ A L’EQUIP REDACTOR

 

 

No entenen ben bé aquest títol i suposem que es pretén que s’expliqui quines són les millores que ofereix  la nostra proposta respecte de l‘esquema funcional que suggereixen les bases del concurs i també altres aspectes de millora  que no han estat considerats en cap apartat de les bases.

 

Una millora important està en el cost dels treballs. És molt més econòmic buidar el pati per a l’aprofitament íntegre del seu subsòl que no pas haver de construir els murs que separin el soterrani d’un pati que tal i com es planteja a l’esquema  funcional és tan sols un espai de pas entre el semisoterrani de Can Bech, i el Carrer del Progrés. Aquesta proposta implica una reducció d’uns 300 m2  respecte de la proposta de les bases del concurs.

 

Als esquemes adjunts a les bases no es resol el desnivell de més de 150 cm que existeix entre el Carrer del Progrés i la Planta de Can Bech, mentre que a la nostra proposta hem resolt l’accessibilitat per a tots els nivells que queden indicats a les plantes.

 

La proposta de concentrar les àrees tècniques: Medi ambient, Serveis Municipals, Urbanisme i Habitatge en un sol nivell juntament amb els espais d’arxiu ha de permetre portar a terme la famosa “transversalitat” entre àrees i optimitzar els recursos i els rendiments.

 

El control lumínic i tèrmic dels espais en soterrani és fàcilment controlable i serà prioritari durant la fase de projecte executiu. Les lluernes previstes en l’espai central portaran incorporada la il·luminació artificial connectada amb un sensor fotoelèctric que activarà la llum artificial per compensar les oscil·lacions de la llum natural i mantenir un nivell lumínic uniforme. Igualment, la ventilació transversal es farà des de la façana sud  de l’ajuntament a través de les lluernes reduint al mínim la necessitat de climatització.

 

L’edifici de nova planta redueix la seva superfície considerablement en relació amb les previsions fetes al programa del  concurs i per tant també es redueix el seu cost. Tal i com s’ha dit, la seva alçada limitada a planta baixa i un pis permet el lluïment necessari de l’edifici de Can Bech. Ara bé, cal un estudi detallat dels espais exteriors i de les relacions d’accessibilitat respecte de l’aparcament soterrani, els carrer per a vehicles i també respecte del Centre peatonal. Aquests estudis i propostes considerem que han d’estar inclosos en la redacció del projecte bàsic.

 

L’equip redactor d’aquesta proposta té la seva seu al Carrer Cervantes nº15 de Palafrugell i està integrat per persones vinculades  directament amb Palafrugell i la seva societat i és per això que podem i volem realitzar la millor oferta econòmica i de qualitat per a la prestació dels serveis en el tram de projecte bàsic. El prestigi i l’èxit d’aquest projecte serà també el nostre.

 

EXPERIÈNCIA  EN LA  REDACCIÓ  D’ EDIFICIS  SIMILARS

 

L’equip redactor del projecte bàsic, AFM, treballa associat amb l’empresa BOMA que és una garantia en la redacció dels projectes d’execució i fent això es repeteix la col·laboració que durant  l’any 1985-1987  es  va  dur  a terme entre Josep Ferrés i Robert Brufau per a la redacció i execució dels treballs d’ampliació de les dependències municipals ja que tots dos són membres de les  societats que ara es presenten a concurs.

 

S’ inclouen  imatges  dels  treballs  de la primera  ampliació  del  1985-1987  i  també  s’adjunta els currículums professionals de  les  empreses  AFM    i  BOMA.