Les àrees residencials estratègiques

Les ARES van ser dissenyades pensant oferir un sòl més econòmic en un moment d’eufòria de la construcció. Van ser pensades per poder oferir habitatges assequibles i competir en preus amb la resta de promocions del mercat lliure. De sobte descobrim que el mercat de l’habitatge s’ha esfonsat, ha desaparegut la demanda i no solament ha desaparegut sino que molta gent endeutada amb els seus habitatges somien en poder abandonar les hipoteques i passar-se a l’habitatge de lloguer (cal llegir l’article publicat al País 22 /11/08 “El sueño de comprar piso era una pesadilla”).

Sembla improbable a curt termini que puguin aparèixer promotors interessats en urbanitzar i construir per vendre pisos tal i com es feia tant sols fa un any. No hi ha compradors. No hi ha mercat i és tant profunda la falta de diners que ni tant sols les promocions públiques per a la venda d’ habitatges troben comprador.

“Manos a las obras, ¡Ya!” titulava un article a El País el 23 de novembre l’ economista José A. Herce on feia esment al títol com una “declaració de guerra” contra l’atur i manca d’oferta de treball. Aquest concepte es va repetint diariament en els articles d’opinió i anàlisi de tots els diaris i és més que justificat en un país com el nostre mancat de professionals qualificats en qualsevol ofici que no sigui la construcció.

La situació de l’economía ha donat un gir tant gran en tan poc temps que el sentit que abans tenien les ARES de contenció del mercat s’haura de transformar en l’invers: estimulació de l’economía a través de la construcció.

Construcció d’habitatges, certament, però no pas com a prioritat. Haura de ser la construcció d’infraestructures, de sistemes de transport alternatius de viatgers i mercaderies les que dominin en un futur proper abans que reprengui amb força moderada la construcció d’habitatges que seran de lloguer vincolats a la mobilitat de les persones.

Les ARES es presenten en aquest context com unes barriades satel.lit vincolades estretament amb la mobilitat exterior i basades en el desarrelament dels seus habitants respecte de la resta de la ciutat. Això no presenta majors problemes ni és una novetat per a l’anonimat habitual dels entorns de grans ciutats com pot ser l’area metropolitana de Barcelona on la configuració de les ARES és coherent amb el que hom s’hi espera trobar però en municipis petits de poc mes de 20.000 habitants com és el cas de Palafrugell el disseny i la construcció de les ARES ha de representar quelcom més que una “sol.lució que ens aporten les mesures econòmiques del moment” i s’ha d’entendre en relació estreta amb les condicions del seu entorn.

Les tres ARES previstes a Palafrugell es situen al límit del sòl urbà. Per una banda han d'enllaçar amb els carrers de Palafrugell i per l’altra amb els camins rurals i el sòl no urbanitzable del propi municipi o del municipi veï. L’oferta de treball a Palafrugell és tant limitada com la seva capacitat a generar noves indústries sobretot si donem per acabada l'eufòria del totxo”. La seva actual riquesa prové principalment de l'indústria i comerç existents i l’atractiu que pot representar la qualitat urbana en les seves relacions de proximitat: ensenyament i cultura, atenció a la gent gran, paisatge urba, qualitat mediambiental, clima… i bones comunicacions.

Hem presenciat en els dels darrers anys una despreocupació creixent per l’anàlisi previa dels llocs afectats pels nous plans Parcials. Aquestes documentacions han estat substituïdes per estudis mediambientals i de mobilitat inexactes, redactats d’esma i sense cotejar com ha passat al Pla Parcial del Brugarol donant lloc a planejaments urbanístics incomplets i allunyats de les necessitats urbanes i socials. S’ignora que actualment, un cop esgotat i protegit el sòl de primera linia de costa des de Pals a Palamós, el nucli urbà de Palafrugell adquireix un valor de centre urbà dominant on conflueixen la majoria d’activitats comercials, industrials i culturals del Territori i per això no podem restar indiferents a la qualitat dels nous espais urbans que es generin malgrat les presses i la urgéncia que manifesten les administracions per la seva gestió.

En una situació de creixent precarietat laboral, de manca d’estabilitat econòmica, Palafrugell té les de perdre respecte a altres nuclis urbans que poden oferir un mercat de treball més dinàmic. Tant sols les facilitats en la mobilitat i una oferta de qualitat de vida superior ens pot mantenir al capdavant , sense decaure.

Es per tot això que al mateix temps que demanem millors carreteres, millors transports públics, també demanem millorar els espais urbans existents i de nova creació perque sabem que en aquest esforç està la base del nostre futur.

Josep Ferrés Marcó, arquitecte

Dues maneres de veure Sant Pere de Rodes







Fins fa ben poc, totes les intervencions de consolidació i restauració de les construccions que formen el Monestir de Sant Pere de Rodes han estat orientades en base a la idea de recuperar la seva arquitectura romànica, renunciant en molts casos a preservar els testimonis de la resta de períodes que durant més de mil anys havia acumulat.

Representa el paradigma de la visió nostàlgica d’un passat ideal que s’assenyala com a origen d’una nació. Es fa evident en la majoria de publicacions les referències als fundadors d’origen “hispà” i les al.lusions a les influències provinents de “França”. Què eren Hispània i França abans de l’any 1000?. El període mossàrab s’inicia amb la invasió dels àrabs el 711. Al nord de la península perdura la tradició visigòtica que és el resultat de fusió dels hispano-romans i gots. S’ensenya teologia a l’Escola de San Isidoro de Sevilla, i els temples es construeixen segons les regles de les basíliques llatines i de l’art visigòtic però la influència de la cultura àrab s’assimila poc a poc a partir de la construcció de la Mesquita de Còrdova al 784. El martiri de mossàrabs comença al voltant del 850, moment en què es produeix la gran escampada cap al nord de la península dels cristians arabitzats i són frares cordovesos els que funden i regeixen alguns monestirs des d’on es realitza la transmissió del coneixement religiós i artístic gràcies a les transcripcions com el Llibre de l’Apocalipsi o la famosa Bíblia de Sant Pere de Rodes. Són un vent de Garbí – Occident en àrab- que ens remunta als orígens de l’Orient Cristià dels primers segles de la nostra era tal i com afirma Émile Mâle.

Els cronistes de Sant Pere de Rodes fan exhibició d’uns grans coneixements històrics amb tota mena de detalls sobre fets i persones però deixen un buit enorme pel que fa a la història de l’art posant de manifest una gran desconfiança envers les regles clàssiques de l’arquitectura i més concretament en relació amb l’arquitectura del baix imperi i romànica que van ser tan clarament exposades per Auguste Choisy durant la segona meitat del segle XIX.

Quan penetrem a l’Església de Sant Pere, hem de pensar que no solament ens separen més de mil anys d’aquells arquitectes, sinó que les regles del passat que justificaven plenament els espais que hem recreat han anat quedant disoltes en les excepcions promogudes des de la Contrareforma fins al Concili Vaticà. Ara estem acostumats a veure l’altar arraconat al fons de l’absis i les Esglésies plenes de bancs i cadires amb gent asseguda, passiva. Som incapaços de recordar que una Església es composa de Presbiteri, Aula i Absis. L’Aula, que representa l’Assemblea, està juxtaposada a l’absis que representa la Realitat Còsmica Externa, amb l’altar entre una i altra, com una “llinda” (expressat de vegades per la presència d’un baldaquí). L’extraordinària potència expressiva d’aquesta ordenació espaial es reforça per un alçament del nivell del presbiteri respecte del paviment de l’aula i del cimbori damunt de l’altar respecte de “L’Arc Triomfal” que separa l’aula de l’absis. L’elevació de l’altar, la metàfora celestial del cimbori i l’arc dels beats estan pensats com a símbols arquitectònics de forma integrada i tots són presents de forma literal i clara a Sant Pere de Rodes. Em podria estendre encara més parlant dels espais ocupats pel cor dels monjos, que originalment ocupava l’espai definit per les columnes que formen un ordre doble (que no són altra cosa que la simbolització de l’arbre de la vida que neix per sobre el nivell dels tancaments del cor), la posició de les dues trones o del sentit litúrgic del transepte en relació amb l’altar i les absidioles, però crec que amb aquestes línies queda prou clara una visió sincrònica de l’arquitectura que és el parti adoptat des de principis del segle XX amb els treballs de “desenrunament i consolidació” de l’arquitecte Jeroni Martorell a l’Església de Sant Pere. Potser, per tenir una visió diacrònica, aconsello la visita de la Seu de Castelló d’Empúries, on es fa evident com uns segles més tard l’espai religiós s’adapta a la litúrgia alhora que evoluciona la tècnica constructiva. A Castelló el transepte desemboca en dues capelles barroques i l’altar està situat en l’absis tal i com ara estem habituats, perdent tot el dinamisme i convertint l’espai de l’aula en un cos mort. Es podria completar aquesta visió diacrònica amb la visita de més esglésies i ermites dels voltants perquè em sembla molt que, tal com també va passar al Monestir de Poblet, “l’expoli” sofert a Sant Pere no va anar a parar solament a mans de particulars sinó que en part va ser “reciclat” en altres espais de culte.

A l’extrem sud del transepte de l’Església de Sant Pere de Rodes hi ha una porta que comunica directament a nivell amb el claustre del segle XI. És en aquest punt on ens adonem que les mentalitats a l’hora d’intervenir en els monuments han canviat des de l’època de Jeroni Martorell. Penso, de tot cor, que la decisió d’estintolar el claustre del segle XII amb una estructura metàl.lica pintada que deixa passar la llum a través d’un espai buit i fa visible simultàniament els dos claustres és un encert i em fa pensar en certs aspectes amb la intervenció de l’arquitecte Carlo Scarpa al Museu de Castelvechio de Verona amb la diferència que a Itàlia cuiden millor els acabats per a aquests tipus de treballs.

Des del que ara són terrats i abans eren dormitoris es poden veure les cobertes. Fantàstic treball d’arquitectura contemporània. Planxes de coure que va posar el meu estimat professor Martínez Lapeña i les rajoles fetes a màquina de Sant Genís a la coberta del claustre i a les absidioles, elegantíssimes. Al fulletó que donen a l’entrada es qüestiona aquesta solució. Què hauría agradat més?. Penso que en aquests tipus de treballs, a més de passar desapercebut i amb elegància, es tracta de no confondre. Els materials emprats són contemporanis i això no enganya a ningú però aquesta és la dificultat quan s’han d’exhibir arquitectures de diferents èpoques juxtaposades. Me’n vaig de Sant Pere de Rodes. A contracorrent dels visitants que estan comprant la seva entrada demano un llibre a la llibreria. Només hi ha una petita guia amb molt bones fotografies i les explicacions històriques recargolades de sempre. Pobres visitants de bona fe. No entendran res!

Josep Ferrés i Marcó, arquitecte Novembre 2004

Bibliografia

ARMESTO, Antonio – MARTÍ ARIS, Carles “Spazio sacro e piccola dimensione a proposito degli eremi mozarabici nella peninsola iberica”

BADIA-HOMS, Joan “El Monestir de Sant Pere de Rodes”

BARRUCHAND, Marianne – BEDNORZ, Achin “L’architecture maure en Andalousie”

BAUDRILLARD, Jean – NOUVEL, Jean “Les objets singuliers, architecture et philosophie”

BORISSAVLIÉVITCH, M. “Traité d’esthétique scientifique de l’architecture”

CORNOLDI, Adriano “L’architecture dell’edificio sacro”

COROMINAS, Joan “Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana”

CHOISI, Auguste “Histoire de l’architecture”

DOMÈNECH i MONTANER, Lluís “Historia y arquitectura del Monasterio de Poblet”

JUNYENT, Eduard “Catalunya romànica”

LURÇAT, André “Formes, composition et lois d’harmonie”

LLORÉS, Imma “El Monestir de Sant Pere de Rodes”

MÂLE, Émile “L’art religieux en France. Étude sur les origines de l’iconographie du moyen age”

MICHELL, George “La arquitectura del mundo islámico”

PALOL, Pedro de “Arte paleocristiano”

PALOL, Pedro de – RIPOLL, Gisela “Los godos en el occidente europeo”

SOLÀ MORALES, Ignasi “Preservar antes que restaurar”

Ningú és profeta a la seva terra, "NEMO PROPHETA IN TERRA"

El Planejament Urbanístic que actualment ordena l´Espai de Can Mario i que va ser realitzat fa anys per iniciativa particular amb la idea de convertir-ho en un centre residencial i comercial ha quedat llargament superat a la vista de les iniciatives que han aparegut recentment per situar-hi el Museu del Suro i el Museu de la Fotografía i amb l´adquisició de la Caserna de la Guàrdia Civil i de les naus del Carrer de la Garriga per part de l´Ajuntament. Ha quedat superat perquè es tracta d´un Planejament pensat exclusivament com un repartiment de volumetríes edificades sense cap consideració envers la resta de la ciutat i això es fa evident observant les fotografies de la maqueta que va encarregar l´Ajuntament




La foto nº1 representa com quedaria la relació entre L´Edifici del Museu del Suro i el bloc d´apartaments al costat. La separació entre les dues façanes és de 7,5 metres!. La situació del bloc d´apartaments impedeix qualsevol vista des del Centre de Palafrugell a la plaça interior i compromet seriosament el seu accés peatonal, que és més estret que la sortida de l´aparcament soterrat que s´hi preveu!!.

La foto nº 2 representa una vista de la Plaça de Can Mario des del Carrer de Begur, amb un bloc d´apartaments (planta baixa + 4 plantes) situat enmig del Museu del Suro i de la Fotografía. Les rampes d´accés a l´aparcament soterrani i la situació del bloc impedeixen també cap relació de vistes i accessos des de la ciutat cap a la plaça.

La foto nº 3 dona una visió de conjunt de com quedaría l´Espai de Can Mario. La planta baixa del Museu del Suro quedaria per sota del nivell de la plaça interior. Cap relació és possible entre la plaça i la resta de la ciutat. Aquest punt de vista és similar al de la portada de la Revista "Can Bech" (Juliol-Setembre 2000). Recordeu que a l´encapçalament hi diu:

"ALLÒ QUE EL GOVERN PLANIFICA, ES FA"

Que Déu ens ampari!

Aprofitant les darreres energíes que ens dona l´ estimació per Palafrugell, ens ha semblat oportú contestar aquestes previsions amb l´esperança de poder reconduïr el Planejament cap a una idea que permeti integrar millor els Espais de Can Mario amb la resta de la ciutat:



L'adquisició de la Caserna de la Guàrdia Civil ha de permetre desplaçar l'edificabilitat prevista a tocar del Museu del Suro i millorar l'accessibilitat i vistes de la Plaça de la Torre de l'Aigua cap al Centre de Palafrugell. La desaparició de l'aparcament al costat de l'Esglèsia i la recuperació d'aquest espai com una Plaça donarà lloc a una nova relació de circulacions peatonals al Centre de Palafrugell, serà un contrapés de Plaça Nova i es pot arribar a comunicar peatonalment amb el Nou Centre Cultural del Can Mario a través d´una passera per sobre del carrer Pi i Margall. Foto 1

L´accessibilitat amb vehicles particulars i autocars al nou Centre Cultural format pel Museu del Suro i el Museu de la Fotografía només pot ser des del Carrer de Begur i és precisament entre els edificis de Can Ganxó i el Tester Oest de l´Edifici de la "L" on cal resoldre els espais de parada d´autobusos i la rampa d´accés a l´aparcament soterrani. L´edifici d´habitatges previst entre aquests dos edificis i la posició de la rampa d´accés a l´aparcament soterrani impedeixen aquestes relacions d´accessibilitat. Cal desplaçar l´edificabilitat privada prevista en aquest indret cap a la banda sud de la plaça aprofitant les noves possibilitats que ofereix el solar de la Caserna de la Guàrdia Civil . Foto 2

La sol.lució urbanística de la plaça interior que resulta a Can Mario ha de servir per posar en relació els dos Museus previstos, ha de contenir nous edificis coherents amb la monumentalitat i l´escala dels que existeixen i que seran una garantia per a la vida cotidiana al centre de la ciutat .La plaça ha d´actuar com a punt de conexió i referent visual del Centre de Palafrugell amb la resta de barris i per això caldrà resoldre la seva futura conexió amb el que queda pendent de desenvolupar al carrer de la Lluna. Caldrà resoldre les entrades i sortides de l´aparcament soterrani sense interferir amb les zones de parada i finalment caldrà que quedi garantida la seva funció de referent visual dins d´un Palafrugell fins avui abandonat. Foto 3

Josep Ferrés i Marcó, arquitecte

Nota: Aquest treball ha estat realitzat en col.laboració amb Anna Sabrià i Benito

Memòria i objectius del Pla Especial "La Muralla"

El Pla Especial “La Muralla” situa el seu àmbit englobant el nucli històric medieval de Palafrugell anomenat Dins la Vila i proposa com a objectius la millora de la seva vialitat i motivar les intervencions arquitectòniques sobre les edificacions que conté.

Per assolir aquests objectius es demana que estiguin presents el següents aspectes:

1.- Definir amb precisió la volumetria final de les construccions tenint en compte les preexistències però sense que aquestes determinin el conjunt de la façana urbana.

2.- Establir els criteris compositius vinculants i recomanats així com el tipus de materials i colors, concretar aquells elements que cal substituir o eliminar, fins i tot en els elements sortint de publicitat seguint les determinacions del PEPIPH.

3.- Regular les possibilitats de parcel·lació, els usos i la intensitat dels mateixos tant en planta baixa com en planta pis.

4.- Definir les pautes sobre la intervenció de la via pública tant en superfície com en sota rasant.


ANÀLISI DEL LLOC.


1.- Descripció geogràfica i històrica

El Centre de Palafrugell es situa damunt d’un turó en forma d’"esquena d’ase" limitant al Nord pel carrer dels Valls (antic fossar), al sud per la Plaça Nova i un espai de "saló urbà" que mai ha tingut popularment un nom precís i que posa en relació els carrers de Pi i Margall i Cavallers que flanquejen el Centre a Est i Oest respectivament. Conté al centre l’Església amb un campanar inacabat dissenyat com una torre de vigilància i de senyals que malgrat els creixements dels darrers cinquanta anys segueix essent juntament amb la Torre de Can Màrio una fita emblemàtica del paisatge urbà. El sòl es granític fàcilment excavable amb els mitjans actuals fins a profunditats de 3 metres respecte del terreny natural. Els nivells actuals del Carrer de Pi i Margall, dels Valls i de Cavallers estan situats entre 1 i 2 metres per damunt dels nivells que tenien al segle XVIII segons s’ha pogut constatar observant els nivells de paviments apareguts en obres realitzades recentment. El perímetre de la Vila va estar envoltat per una muralla que va ser enderrocada durant el segle XIX i del que no en queda cap element visible exceptuant l’ obertura formant arc visible des de Plaça Nova cap a les escales del Carrer del Consell de la Vila.

A Dins la Vila, deixant de banda la seva estructura de carrers, queden molt pocs testimonis de l’ arquitectura que es remuntin més enllà del segle XVII. El cementiri que es situava a l’extrem Est de l’absis de l’Església es va transformar en Mercat cobert a finals dels Segle XIX i al mateix temps l’ illa compresa entre els carrers de l’ Allada i de Pi i Margall es va re-urbanitzar seguint un pla que es troba a l’Arxiu Històric de Palafrugell. Durant els anys 70 i 80 del segle passat es va enderrocar l’Edifici de l’Antic Ajuntament (que també allotjava la centraleta de telèfons, correus i telègraf), l’edifici de les peixateries i l’illa de cases que es trobava entre l’ Edifici “La Muralla” i la façana Nord de l’Església. Durant anys, l’ espai buit que havia deixat el solar de l’ Ajuntament va ser utilitzat com aparcament accessible des del Carrer de Pi i Margall. En aquest lloc es van construir les noves peixateries a finals dels anys vuitanta i es va desplaçar l’aparcament a l’ esplanada que havia quedat per les operacions d’ esventrament dels anys anteriors davant la façana nord de l’Església. La darrera intervenció remarcable al centre ha estat la reforma i transformació de l’ edifici de Can Rosés que ara acull la seu de l’Arxiu Històric, oficina de Turisme i de Promoció Comercial i també la reforma parcial de l’interior de l’Església de Palafrugell amb la rehabilitació d’una part interior dels paviments i la instal.lació del retaule de la Passió.

A l’ exterior de la Vila s’ha consolidat progressivament la peatonalització del seu entorn: Parcialment el Carrer dels Valls i completament el Carrer de Cavallers i de Plaça Nova. La transformació de l’ Antiga Fàbrica de Can Màrio i Caserna de la Guàrdia Civil en un conjunt residencial i museístic obert a la ciutat que quedarà incomplet mentre no es pugui resoldre el seu enllaç amb el Centre. També han de representar una transformació i aportar una nova dinàmica els treballs de construcció d’ un nou centre comercial situat entre els Carrers de Cavallers i de la Caritat, la remodelació del Casal, i pot ser que també , algún día, la resurrecció del Centre Mercantil amb alguna activitat que complementi totes les anteriors.


2.- Paisatge urbà i entorn social.

Palafrugell té una posició de centralitat respecte de la Costa Brava i de les poblacions veïnes que li permet ser l’ aglutinador dels mercats, equipaments i l’ indústria. Aquesta centralitat sense barreres naturals - com ha estat el mar a Palamós - li ha permès assolir un creixement equilibrat dels seus barris al llarg dels camins rurals que s’ ha vist completat per operacions d’ eixample durant els segles XIX i XX resultant una població que s’ estén com una taca d’ oli sempre equidistant del centre històric.

Actualment, aquest centre s’ ens presenta corcat, envellit, envoltat d’ espais lliures desaprofitats i d’ equipaments dissenyats sense cap voluntat de connexió amb el centre la ciutat. Si obrim algun dels llibres de fotografies antigues de Palafrugell que tenen tant èxit ens adonem amb gran tristesa del que s’ ha arribat a perdre durant els darrers quaranta anys en la qualitat arquitectònica de les construccions que formen el centre. Els enderrocs de cases antigues ha estat substituït per una arquitectura contemporània genèrica i malmenada com és el cas de l’ edifici de Coderch a Plaça Nova. La deixadesa i la manca d’ interès pel centre dels habitants de Palafrugell es fa evident en veure l’ elevat nombre de construccions tancades, abandonades, a la venda des de fa anys... i en canvi és molt difícil trobar a Catalunya una població de poc més de 20.000 habitants amb la riquesa d’ espais públics ben proporcionats i equipaments al voltant del centre com és el cas de Palafrugell. Si com diu Nouvel, l’ arquitectura és la petrificació de la cultura, queda clar que Palafrugell esta lluny del seu millor moment cultural.

Adjunto dues imatges: la de la esquerra correspon a un comerç al centre d’ una petita població francesa comparable amb Palafrugell, la de la dreta correspon a Palafrugell. Els locals i l’ arquitectura hi és. Falten les persones que la facin funcionar.





El turisme és una de les fonts de riquesa més importants però té un efecte pervers perquè crea unes situacions d’ esquizofrènia urbana que plantejen alhora necessitats discordants d’accessibilitat que només es poden resoldre flexibilitzant els accessos al centre, restringint-lo o augmentant-lo en funció de la temporada, el calendari o l’horari que convingui.

Però tot això no ens ha de desanimar, ben al contrari, els espais lliures desaprofitats i amb possibilitat immediata de transformació que existeixen al centre de Palafrugell ens han de permetre establir noves relacions funcionals amb els equipaments, els comerços i els habitatges que faran reviure amb vitalitat el Centre i també per extensió es convertiran en referent de prestigi a l’ àmbit comarcal i seran una nova font de riquesa per Palafrugell.

L’aproximació relativa entre municipis que representen les noves construccions viàries que s’estan executant entre Vidreres i Palafrugell, la proximitat d’Europa a través de l’Aeroport de Girona o el futur tren d’alta velocitat poden representar una nova revitalització del centre si som capaços de reconstruir-lo amb l’ambició d’assolir una superior qualitat de vida a igual nivell de renda gràcies als seus espais urbans-naturals i dels seus equipaments.


3.- Estudi comparatiu de dos centres Històrics : Begur- Palafrugell

Dins del treball d’ anàlisi previ per a la comprensió dels espais i la dinàmica de la ciutat, ha estat decisiva la comparació d’ aquests dos centres per al just dimensionat de l’ ocupació per a usos terciaris de l’ esplanada que esta ocupada actualment per un aparcament a la façana nord de l’ Església de Palafrugell. Si bé es poden trobar exemples similars amb proporcions diferents com per exemple els espais lliures al voltant de l’ Església del Pi de Barcelona, ha estat la Plaça “d’ es pedrís llarg” de Begur que ha acabat de concretar la mesura justa de la intervenció en aquest espai de Palafrugell. La seva gran proximitat, l’ encarament idèntic i les similituds de proporcions ens permet fer una comparació visual immediata.





La morfología similar de l’espai urbà de les places al costat de l’Esglèsia de Begur i Palafrugell permet establir una superposició de les seves plantes que ajuda a visualitzar fins on es pot arribar amb una ocupació de l'espai lliure a Palafrugell que permeti gestionar la transformació de l’espai reforçant el seu caràcter de plaça.











L’espai lliure al darrera de l’Església necessita un treball de “reconstrucció urbana” que no és gaire diferent del que ha succeït a les ciutats devastades. Cal trobar alternatives a l’aparcamen de vehicles de subministres del Mercat, de tal forma que es garanteixi el seu funcionament sense hipotecar la superfície de la Plaça. La solució passa per garantir una ocupació del subsòl com aparcament vinculat directament amb el nivell de la Plaça i millorant-ne la relació. La superfície de la plaça ha d’estar parcialment utilitzada per establiments de serveis amb ocupacions de terrasses que actuïn com a contrapès de la Plaça Nova catalitzant pel Centre de la Vila i els carrers de la Muralla els trànsits peatonals entre aquests dos pols d’atracció.





4. El centre en relació amb la resta de la ciutat.

Fins fa poc, en una població de la mida de Palafrugell quedava clara la diferència entre el centre verdader i els centres dels barris: al centre verdader hom s’hi esperava trobar les botigues de roba, llibreries, botigues de sabates, joieries a més dels comerços d’alimentació presidits pel mercat. Als centres dels barris només hi esperavem trobar els comerços d’alimentació. Aquesta teoria que encara figura en tractats d’urbanística (Jahn Gehl, “La humanización del espacio urbano”. Ed. Reverté) no és vàlida a partir del moment que apareixen els anomenats “outlets” o centres comercials de les afores. Aquesta és la situació de futur immediat a Palafrugell: l'aparició d'un o més “outlets” entre Palamós i la Bisbal. La seva competència pot afectar el centre comercial de Palafrugell seriosament si no s’apliquen urgentment criteris de “rehabilitació” de l’espai urbà que el converteixi en un atractiu visitable. Es tracta de competir amb espais de qualitat.

Mentrestant, el Centre de Palafrugell ha reduït el seu pol d’ interès comercial en un sol punt: Plaça Nova. Pocs metres més enllà es dissipa i es perd tot l’ interès comercial perquè no queda cap altre lloc amb suficient qualitat ambiental per que s’ arribi a desenvolupar un recorregut comercial.

Cal trobar maneres d’ implicar als Comerciants en el sentit de dinamitzar l’ Associació de la qual formen part , prenent iniciatives que competeixin amb els comerços de els afores. Per exemple, es fa evident que aquests centres comercials de les afores, quan s’ instal.lin – i ja ho estan fent des de fa anys- oferiran regals als nens per que saben que son el “prescriptor” de la seva oferta i disposaran d’ arees lúdiques per atraure visitants i clients. El mateix cal fer al centre. Per exemple:

Des de fa anys s’està buscant una sortida al Mercantil, edifici amenaçat de ruina inminent i tal com està configurat respecte del Teatre i sense l’implicació del Fraternal mai podrà acollir un establiment de restauració de prestigi com s’ha pretès sense endegar serioses transformacions del seu interior que li facin perdre l’interés que motiva la seva catalogació. En canvi seria amb poc esforç un gran espai per a contenir una àrea lúdica per a edats entre els 3 i els 30 anys que augmentés l’interès per accedir al centre de Palafrugell.





El Centre de Palafrugell conté un mercat que si bé disfruta d’uns diumenges d’eufòria i unes temporades d’estiu efervescents, queda paralitzat i mig mort durant els mesos d’ hivern entre setmana. Només funciona als matins- no dilluns- i no és competitiu amb les grans superfícies que queden a prop i amb millor accessibilitat. L’espai ocupat pel mercat al carrer és contradictori amb la seva funció. Impedeix l’accés al centre durant la seva activitat. És per tant autodestructiu a mig termini i tant sols s’aguanta per la militància d’unes quantes persones – molts d’ells venen d’altres poblacions!- convençudes que la seva oferta és de qualitat.

Només un centre interessant pot compensar un difícil accés. Si el centre no és interessant i l’ accés és difícil, el centre mor. Fer servir una esplanada del centre per aparcar vehicles en superfície és un malbaratament de recursos i d’espais.


5.- El Centre i les persones.

Una bona part dels edificis del Centre de Palafrugell estan desocupats, a la venda o esperant ser reformats per transformar-los en habitatges plurifamiliars. L’edat mitjana de la població és elevada i la densitat és molt baixa. Mentrestant Palafrugell es prepara per a un creixement durant els propers 5 anys de 500 habitatges protegits en les tres modalitats que preveu la llei a la banda dels carrers Terme/Garriga i al sector últim del Pi-verd. Tot això suposarà en un horitzó de deu anys una forta competència per al desenvolupament de nous habitatges al Centre de la mateixa forma que ja s’ha explicat més amunt que representen els “outlets” respecte del comerç del Centre.

Les darreres lleis d’ habitatge que han estat aprovades (Llei estatal 51/2003 de 2 de desembre i la llei catalana 18/2007 de 28 de desembre) estan encarades a promoure l’ accés a l’ habitatge per a les persones des d’ una vessant social assequible i durable.

Aquestes normatives afecten directament el desenvolupament futur d’ una part dels habitatges del Centre de Palafrugell per que una de les preocupacions que intenta resoldre aquesta llei ( article 22) en relació amb les prestacions que ha d’ assolir un habitatge per complir eficientment la seva funció social condiciona i limita les actuacions de rehabilitació en que no es pugui ubicar un ascensor ( article 22.3 : “Els edificis plurifamiliars de nova construcció han de tenir ascensor si no son directament accesibles per a les persones amb movilitat reduïda”) i solament permet que els ens locals puguin augmentar el nivell d’ exigència de la llei, però no rebaixar-la (article 22.6: “els ens locals poden aprovar normes de qualitat més exigents”).

Si s’ entén com a “edifici plurifamiliar de nova construcció” el que resulta de rehabilitar un edifici unifamiliar per aconseguir més habitatges, i tenint en compte que una bona part dels edificis del Centre estan catalogats, caldrà anar molt amb compte amb l’ enfocament que es doni a les seves rehabilitacions. Tot això pot afectar al patrimoni de famílies que, desitjant fer divisions horitzontals dels seus immobles per repartir-se el patrimoni ( cas d’ una herència ) es poden veure obligats a vendre’l degut al cost que pot representar la rehabilitació per situar l’ ascensor. També pot representar una contradicció intentar fer una redistribució interior d’ un edifici catalogat per situar l’ ascensor.La demolició d’ espais antics i de gran qualitat per resoldre una hipotètica accessibilitat pot arribar a ser equiparable al que va representar la destrucció dels ascensors de fusta de les cases de l’ eixample barcelonès degut a una normativa d’ incendis que, anys més tard ha estat superada. Tota aquesta problemàtica es relaciona directament amb el que es diu al començament d’ aquest article: Les rehabilitacions dels habitatges del centre han d’ aportar una diferència de qualitat d’ espais que puguin compensar la gran oferta d’ habitatges a les afores. Els paviments, les alçades de sostre, els espais interiors... i la seva posició a prop d’ un centre ben estructurat han de marcar una diferència que pugui ser decisiva a l’ hora de triar.


JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA

Ha calgut esperar a l’ aprovació definitiva del Pla Especial de Protecció i intervenció en el patrimoni Històric de Palafrugell (PEPIPH) que estableix les categories de protecció dels edificis del Centre i també a l’ aprovació de la nova llei del dret a l’ Habitatge de Catalunya per poder establir una sèrie de plànols normatius que defineixin de manera precisa les volumetries de les construccions a Dins la Vila i als seus carrers perimetrals. Per fer-ho s’ ha seguit el següents criteris:

1.- Les volumetries a Dins la Vila seran idèntiques a les existents pels nivells 1,2,3 del PEPIPH. Per a les construccions de nivell 4, s’ indica la seva alçada de forma unívoca als plànols normatius.

Considerem que la relació òptima entre l’ alçada de les construccions existents i l’amplada dels carrers ha estat superada amplament i que les excepcions que puguin existir promitjant les alçades contribueixen a millorar la calitat ambiental, l’ assoleig.

2.- Les volumetries a les façanes que donen als carrers perimetrals es basen en les alçades promig dels trams de façana que ocupen per als edificis de nivell 4. S’ indica el nivell els seus forjats pel cas que es reedifiquin. La resta de construccions catalogades 1,2,3 hauran de respectar la seva volumetria existent.

Es proposa un buidat de construccions impròpies situades al fons del Carrer Giralt i Subirós que servirà per a l’ obtenció de sòl públic millorant sensiblement la calitat ambiental d’ aquest carrer en cul de sac. Aquest Carrer podria tenir una sortida al Carrer de Cavallers amb la transformació de l’ edifici de Cal Bisbe.La pérdua d’ edificabilitat que representa aquesta conexió es compensa amb una major edificabilitat tal i com s’ indica al plànol de zonificació.


Un cop definida la volumetria de les construccions aquest Pla preveu una construcció que ha de resoldre els següents temes:

1.- Dotar d’ una nova façana a l’ Edifici “La Muralla” d’ acord amb la qualitat de l’ espai urbà que ocupa.

2.- Ajustar les proporcions de l’ esplanada actualment ocupada per un aparcament en superfície a la façana nord de l´Esgésia definint l’ espai d’ ocupació per a locals en règim de concessió administrativa i definir l’ ocupació i accessibilitat per que l’ aparcament estigui soterrat i serveixi de suport a les construccions del mercat.

3.- Resoldre els desnivells de l’ esplanada entre l’ edifici de les peixateríes i el Carrer de la Verge María.

4.- Definir els espais enjardinats que contribueixin a generar l’ ombra i la qualitat ambiental ideal per a cada època de l’ any.

5.-Resoldre la coberta de les peixateries, el seu enllaç amb l’ edifici del Mercat i també la superació del Carrer de Pi i Margall, enllaçant amb la Plaça elevada de Can Màrio. El sostre de les peixateries deixa de ser un espai en cul de sac i passa a quedar integrat en una xarxa de recorreguts peatonals que travessa Palafrugell des de Vilaseca fins al Casal i des de l’ autovia fins el Mas Mascort.


L’espai resultant a la façana Nord de l’ Església quedarà dividit en dues parts a través d’ unes grades:

1.- L’ espai superior que enllaça el carrer de la Verge Maria amb el sostre de les peixateríes, amb ocupació de terrasses de locals, enjardinat i amb ombres intenses durant l’ estiu però arredossat i amb assoleig durant l’ hivern.

2.- La part inferior, a nivell amb el paviment interior de l’ Església, on s’ ha d’ obrir una nova porta a la seva façana nord en l’ eix de la Capella de Sant Pere.

Aquest espai ha de ser un contrapès i un complement de Plaça Nova. I servirà per fomentar les circulacions peatonals directament pel centre de la Vila així com també pels carrers dels Valls, Cavallers i Pi i Margall.

Per tal d’ afavorir aquestes circulacions peatonals a través del Centre de la Vila des de la Plaça Nova, es proposa la substitució del paviment existent per un nou disseny més d’acord amb les zones d’ ocupació de via pública, reforçant les perspectives i les visuals cap als carrers que hi conflueixen.


NORMATIVES D’ APLICACIÓ

Com a complement de la normativa adjunta cal tenir en compte també:

Pla General d’ ordenació Urbana de Palafrugell (POUM) Pla Especial de protecció i de intervenció en el Patrimoni històric (PEPIPH) Llei 18/2007 de 28 de desembre del dret a l’ Habitatge Ley 51/2003 de 2 de diciembre de igualdad de oportunidades, no discriminación y accessibilidad universal de las personas con discapacidad A més de totes les normatives recollides al codi tècnic de l’ edificació.


Palafrugell

Maig de 2008

Escrit pel butlletí de L'Entesa (Juliol 2004)

"El desplaçament del l'interés del mòn inversor cap a la construcció esta afavorit per polítiques lliberalitzadores del sòl que es justifiquen en l'entorn de les grans ciutats però que s'extrapolen a la resta del territori. La recent entrada en vigor de la Nova Llei d’ Urbanisme de Catalunya i les discusions que tenen lloc al voltant del seu Reglament, l'anunciada redacció d'un Pla Territorial per a les Comarques de Girona i la nostra situació de privilegi en una Europa més mòvil amb una clara tendència a l'augment de la precarietat per a la major part de la població son una justificació suficient per que intentem establir estratègies comunes que garantitzin la calitat de vida dels Ciutadans en un Territori que NO ha de ser mai més la suma dels Planejaments Municipals si no, ben al contrari, els planejaments han de ser el resultat de l'Entesa sobre un Territori Compartit.

."..els Municipis de Begur, Mont-ras i Palafrugell es situen com a capdevanters en l’ àmbit Català pel seu desitg de col.laboració al voltant d’ un territori singular que es situa fora de les àrees Metropolitanes de les capitals o en àmbits d’ alta degradació urbana...”

Amb aquests bons propòsits va començar l’ Entesa la seva campanya de cara a les eleccions Municipals del 2003 i que va donar lloc a un programa que deia:

"Certament, el debat públic que representa una Revisió de Pla General posara de manifest un gran acord sobre la necessitat d' aturar qualsevol procés de creixement i densificació als nuclis costaners de Calella, Llafranc i Tamariu ...", "Tot-hom entén que ha arribat el moment de consolidar l' entorn de l' Autovía com a parc urbà i corredor verd entre sectors del PEIN"... "tenim una greu manca de Sistemes Generals, d' esquelet de ciutat, que ens porta a un desequilibri en els dos conceptes fonamentals de l' Urbanisme: transport i accessibilitat."... "Completar l' anella de circumval.lació de Palafrguell implica el reequilibri dels trànsits per l' Avinguda de Pompeu Fabra i de Mestre Sagrera, de tal forma que aquests vials i tots els barris que en depenen guanyin en qualitat ambiental i quedin integrats millor en el casc urbà...","Una visió a ull d' ocell, perifèrica, de l' accessibilitat ha d' estar contrastada amb una altre visió d' un ull de gripau, molt més tocant de peus al terra i que parteixi del Centre de la ciutat per convertir-la en referent de prestigi: el Mercat, els aparcaments, els equipaments integrats en el borgit de la ciutat... Només podrem resoldre els problemes de la ciutat des d' aquests diàleg entre opostos".

Després d' un any de Govern on estem amb tot això...?


PREGUNTA 1 :

Sr. Alcalde, Sr. Regidor:

El parcelari està en la base del disseny de les ciutats com Palafrugell i son l' essència de la seva calitat de vida.

L' Article 58 del Pla General en l' apartat que diu:

"a les illes on la parcel.lació a les cantonades tingui una fondària inferior a la fondària edificable màxima, no es podrà edificar a les plantes pis, en les parts que sobrepassin la fondària edificable del vial al qual dóna façana, si no es realitza una normalització de finques, o bé, mitjançant un Estudi de Detall s' ordena l' illa o part de l' illa afectada."

L' aplicació d' aquest article implica la desaparició progressiva de la majoría de les cantonades resoltes a base de cases de còs dels carrers pricipals dels eixamples de Palafrugell . Vegi'n un escandalós exemple al Carrer de l' Estrella , cantonada amb el Carrer de Cases Noves.

Serà possible corregir aquest article en el futur planejament ?

PREGUNTA 2 :

Sr. Alcalde, Sr. Regidor:

Quin percentatge d' habitatges de preu taxat en relació amb les noves promocions creu que es pot assolir a Palafrugell per tal de garantir l' accés a l' habitatge?. Quins espais ocuparan?. Quins mecanismes de control es preveu en el nou Planejament per tal de garantir la seva qualitat ambiental i de integració amb la ciutat?